dilluns, 31 de desembre del 2012

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius de l'escola  és ensenyar a llegir i escriure. Hi ha un llenguatge que utilitzem molt i que a l'escola no se li sol dedicar masses hores. Es tracta del llenguatge visual que és aquell que utilitza la imatge i el so. Cal dir que en aquest llenguatge en general som bastants bons perquè mirem molt la TV, anem al cine, mirem anuncis...
A continuació us deixo alguns materials que són útils per a una societat cada cop més 'audiovisual'.

Els dos primers fan referència a als principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual







Per aprofundir a les diferències entre el llenguatge audiovisual i verbal cal visitar la següent pàgina web



Per treballar de diferents maneres el llenguatge audiovisual cal visitar:










Charles Crook, les metàfores i el seu llibre 'Ordenadores y aprendizage colaborativo'

Charles Crook, professor de l'escola de la universitat Notthingham, va escriure el llibre 'Ordenadores y aprendizage colaborativo' on s'estableix que una bona manera d'aprendre a través d'ordinador es pot explicar en metàfores.


  1. Metàfora tutorial (l'ordinador com a tutor)
  2. Metàfora de la construcció (l'ordinador com alumne)
  3. Metàfora del laboratori (l'ordinador com a simulador)
  4. Metàfora de la caixa d'eines (l'ordinador com a eina)

LA METÀFORA TUTORIAL 



Aquesta metàfora fa referència al fet que el professor d'alguna manera deixa de tenir rellevància i és l'ordinador el que permet que de la mateixa manera que abans s'establia una relació entre 'professor i alumne' aquesta relació també es pot donar entre 'alumne i ordinador', en el sentit que l'alumne respon i l'ordinador avalua.

Alguns exemples serien:





LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ




Aquesta metàfora presenta una tasca educativa en què l'alumne és qui
controla l'ordinador, construeix idees a partir de les facilitats exploratòries que li ofereix l'ordinador. L'alumne es limita a donar ordres i l'ordinador les executa. Com he dit el professor quedarà en un segon pla, i com a molt es limitarà a seguir el procés del nen fer-lo reflexionar sobre algun plantejament.

Alguns exemples serien:







Un exemple clar de l'evolució del Logo seria l'scratch











LA METÀFORA DEL LABORATORI



Aquesta metàfora parla dels simuladors, que són aquells que permeten un aprenentatge de forma més acotada ja que són sistemes on l'usuari està més limitat, per tant, pot manipular diversos paràmetres però, no afegir-ne. En el sentit negatiu, les simulacions poden donar lloc a interpretacions del món erròneas ja que tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Mirant la part positiva, fomenten la reflexió i acció.

Alguns exemples serien els següents, us deixo el link amb la pàgina web per a descarregar-los:



LA METÀFORA DE LES CAIXES


Aquest tipus de metàfores s'haurien de donar a l'escola, les activitats que es realitzen han de ser autèntiques, relacionades amb l'experiència del nen perquè d'aquesta manera aprendrà millor.
Per últim cal dir que l'ordinador ens fa viure experiències indirectes del món real, és a dir, que és considerat com un complement.

Alguns exemples serien:





ACTIVITAT:






Pàgines web visitades:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

http://es.scribd.com/

http://www.edu365.cat/entrena/

http://clic.xtec.cat/

http://scratch.mit.edu/

http://www.crayonphysics.com/

http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm

http://www.gimp.org/

http://www.sketchup.com/product/newin7.html







diumenge, 30 de desembre del 2012

Delicious

Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interés socials a través de la web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interés que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador de manera que són consultables en línia i no només localment.
Permet etiquetar-les i afegir-hi una descripció per trobar-les més ràpid.

És fàcil de fer servir? Com ens creem un compte? Com afegim enllaços?


Sí, és fàcil de fer servir, únicament has de crear-te una compte a http://www.delicious.com i ja pots començar afergir-hi pàgines amb el botó 'Afegir enllaç'.
Una altre característica de Delicious és que, et deixa compartir les teves pàgines web amb els altres usuaris ja que és un lloc públic i es crea una xarxa on s'intercanvien pàgines web molt sol·licitades.

 El que hem de fer primer per crear-nos una compte al Delicious és anar a la pàgina web http://www.delicious.com un cop allà hem de clicar al botó 'join delicious' i podem escollir la manera en que volem registrar-nos, jo personalment m'he registrat al meu correu. Llavors hem de posar les nostres dades personals, afegir el nom d'usuari, la contrasenya i si volem una foto. Clicant 'create you account' ja tindrem la compte feta i d'aquesta manera ja podrem utilitzar Delicious.












Pel que fa als enllaços, hi ha dues maneres d'agregar un enllaç a Delicious.


  • Manualment: Hem de clicar a 'Add link' i després a 'save'. Ens sortirà una pantalla on s'hi poden posar etiquetes i una descripció.


  • Amb el botó: D'aquesta manera podem posar enllaços de manera més fàcil i ràpida. Per instal·lar-lo a google chrome hem de buscar delicious tool a google i un cop trobat, l'instalem a 'añadir a chrome' i després cliquem a 'guardar'.

El professor de Gtic ens va proposar fer una activitat amb el Delicious que consistia en crear-nos un compte i afegir-hi enllaços de pàgines web.



Pàgines web visitades: http://es.wikipedia.org/wiki/Delicious

















dissabte, 29 de desembre del 2012

Diferències del programari lliure i programari convencional

El programari lliure és el programari que pot ser estudiat, usat i modificat sense restriccions i que pot ser opiat i redistribuit bé en una versió modificada o sense modificar cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.


En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free  Software Foundation:
  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.



DIFERÈNCIES ENTRE EL PROGRAMARI LLIURE I CONVENCIONAL


diapositives





Edu3.cat


Cultura lliure

Com a cultura lliure entenem un moviment social que promou la difusió i elaboració de la cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.
Són habituals les reflexions al voltant de la propietat intel.lectual, els drets d'autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P. Algunes vigències actuals serien: 

  • Creative commons
  • CopyLefT


Us deixo un post del bloc "Gestió del Coneixement", vinculat al Departament de Justícia de la Generalitat.


Pàgines web visitades:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure

Google drive

El google drive és una eina que ens deixa google per a desar, comentar, compartir, editar i publicar documents on-line ja sigui de manera privada o en grup.
A google drive podem crear documents de text, presentacions, formularis, fulls de càlcul entre d'altres tipus de documents i etiquetar-los de manera que poguem localitzar-los amb facilitat. Dins del google drive hi ha dos espais ben diferenciats. Un s'anomena 'El meu drive' que seria com un espai privat, que es diferencia del 'Compartit amb mi' que és el lloc on hi ha els documents que l'altre gent comparteix amb mi.
 Cal destacar que el drive porta funcionalitats similars al dropbox i permet guardar tot tipus de documents.

 


 El treball realitzat en grup és el següent:


La web 2.0

És Tim O'Reilly qui introdueix aquest concepte per referir-se a aquests nous serveis i a un nou model. Una nova web basada en comunitats, on els usuaris són creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha comunicació. Es tracta dons, d'un nou marc d'interacció on l'usuari és protagonista , decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull....

 Una de les característiques de la web 2.0 és que són els mateixos usuaris els que creen i organitzen els continguts, amb la qual cosa s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica i també s'anomena web social per totes les implicacions que està tenint en tots els nivells de la societat.





Aquí us deixo també un vídeo on explica què és la web 2.0 per aquells que desitgin mirar-lo!



Pàgines web visitades:
L'informació l'he extret del llibre 'Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents' de Francesc Balagué i Felipe Zayas i del blog de Jordi Vivancos TIC o TAC.

La blogosfera educativa


Un blogaire és aquell que crea i manté actualitzat el seu blog i la blogosfera és el terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor.També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en iniciar una reflexió pot convidar a altres blogaires per reflexionar conjuntament. 







El blog,la seva utilitat i ús educatiu

El blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament; textos i articles d'un o varis autors apareixent el primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que crea. Els lectors poden escriure comentaris i l'autor responsable, és possible iniciar un diàleg només depèn si l'autor vol o no. Un aspecte important és la seva interactivitat sobretot en comparació en pàgines web tradicionals, funcionen com eines socials per conèixer a persones que es dediquen a temes similars.

Per a què serveixen?
Els blogs permeten buscar i organitzar la informació de diferents maneres i el més interessant és la seva facilitat d'ús ja que no cal tenir coneixements de disseny ni programació perquè amb el sol fet de tenir el navegador es pot editar i actualitzar el blog. Aquesta imatge descriu l'evolució del tipus d'activitats que té el blog entre elles (analitzar, redactar, sintetitzar, reelaborar, etc.)


  • Llista de tasques
  • Diari personal
  • Llista d'enllaços
  • Llista d'enllaços amb una petita descripció
  • Enllaços amb anàlisi del contingut
  • Enllaços amb anàlisi i síntesi que articula relacions amb el contingut enllaçat.
  • Escriptura reflexiva sobre la pràctica sense enllaços
  • Extensió amb anàlisi i la síntesi al llarg d'un període que es construeix a partir de diversos posts, enllaços i comentaris.

Per resumir, un blog serveix per exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està especialment preparada per organitzar i emmagatzemar tota aquesta informació.

Des del punt de vista comunicatiu, ofereixen als lectors un espai d'expressió lliure, sense límits. permeten compartir coneixement, reflexionar, debatre i sovint atreuen un gran nombre de lectors.


Ús educatiu

Els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta. Cal fer esment de la seva facilitat d'ús que permet incorporar-nos fàcilment al treball habitual de classe; compartir el coneixement, reflexionar, combinar treballs en grup, debatre...



Perquè us quedi una idea més clara de com funciona el blog, els seus usos i estructura aquí us deixo un vídeo!





Pàgines web utilitzades:  http://www.youtube.com

La resta de la informació l'he extret del llibre 'Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents' de Francesc Balagué i Felipe Zayas










dimecres, 12 de desembre del 2012

L'importància de la comunicació corporal

En una de les últimes classes de COED (comunicació oral, escrita i digital) vam aprendre que per a comunicar bé és molt important la postura que mostra el comunicador.

Pel que fa la postura, s'ha de mostrar una verticalitat no tensa ja que si ens mostrem relaxats, el receptor rebrà tranquil.litat en canvi, si ens mostrem tensos transmetre'm angoixa. Cal també regular la distància amb el públic, és a dir, no estar molt a prop que pots tocar o entrevencar-te ni tampoc estar molt lluny a l'altre punta de la sala que casi ni se't sentirà. La distància correcte és trobar un entremig per gaudir de l'espai necessari per realitzar gestos o desplaçar-te. Un altre fet molt important és no donar mai l'espatlla perquè resulta molt desagradable escoltar una persona sense veure-la a més, l'expressió facial i els gestos són importants per acabar de transmetre o fer més entenedor el discurs.

Hi ha diverses postures incorrectes


  1. Amb l'esquena endavant (geperut)
  2. Amb l'esquena endarrere
  3. Tenir els genolls cap endins com en tensió
  4. Posar les espatlles cap a dalt amagant el coll
La bona postura seria tenir les espatlles relaxades envall, el coll estirat i les cames rectes com si ens miréssim al mirall.

L'expressió facial tal i com he dit abans té un paper important ja que amb un somriure o una mirada  es pot connectar amb el públic.

Pel que fa a la respiració ha de ser tranquil.la, pel nas i si ens cal per la boca, si pot ser per les costelles baixes i la panxa millor.







La meva notícia!

EL WHATSAPP


A la darrera classe de seminari vaig exposar una notícia relacionada amb el whatsapp ja que crec que en part és un fet verídic que aquest nou mitjà de comunicació està afectant tant a les relacions de parella com a les amistats.
El whatsapp és una aplicació de missatgeria instantània per a smastphones que deixant a part els missatges també s'hi poden enviar fotos,vídeos i sons així com missatges en grup.

Aquesta notícia la vaig extreure de 'La Vanguardia digital'. Està a la secció de 'vida' i va ser publicada el dia 04/11/1012 a les 00:26h per Xavier Ricou.

El que m'interessa destacar per una part és que és cert que aquesta nova aplicació és molt factible a l'hora de comunicar-se i cal felicitar als seus creadors. Realment ajuda molt a relacionar-se i sobretot s'ha de destacar que els missatges són gratis. Però, tal i com diu a la notícia com tota nova tecnologia ha de ser domesticat. 

Com afecta a les relacions de parella o amistats?

Per començar, cal dir que en el principi d'una relació ajuda molt ja que permet estar connectat a qualsevol hora i des de qualsevol lloc i és a temps real. Però a la llarga i si no es té un ús moderat crea una certa desconfiança i inseguretat ja que si per exemple nosaltres enviem un missatge a la parella o un amic i veiem que s'ha connectat i no ens ha respòs ens ho personalitzem sense parar-nos a pensar que potser ens contestarà després o simplement en aquell moent no podia. També , pot crear gelos, control o inseguretat pel fet que si es crea un grup i no t'han inclòs. 
Finalment, acaba creant un nivell d'inseguretat, desconfiança i control tant elevat que moltes parelles i amistats han acabat malament, i tot perquè nosaltres mateixos ens hem creat les nostres suposicions i creiem més en el whatsapp i no en l'altre persona. Un altre fet important a destacar és que, quan se'n fa un ús excessiu fins i tot pot resultar de mala educació i estar tot el dia pendent del mòbil fa que estiguem al nostre món. 
Per exemple: Estem en un sopar i deixem el mòbil sobre la taula i si veiem un missatge encara que ens parlin som capaços d'interrompre la conversa per contestar, traduït en altres paraules és com dir 'm'importa més el mòbil que tu' . 

Per concloure, cal dir que és important fer un bon ús d'aquesta nova aplicació i sobretot no arribar al punt de trencar una relació a causa de no saber posar un fre en l'ús.


Pàgines web visitades: http://www.lavanguardia.com 

Viquipèdia

A la darrera classe de GTIC (gestió de les tecnologies de la informació i comunicació) vam treballar la Viquipèdia.
La Viquipèdia és una comunitat d'usuaris lliure,gratuïta i de qualitat que utilitzem per extreure informació.

Per començar vam consultar quelcom actual com Futbol club Barcelona i després vam entrar a la Viquipèdia però a la pàgina de la serra del Cadí.

Per fer l'exercici vam seguir aquests passos:


  1. Hi ha la mateixa informació en tots els idiomes?
  2. Qui hi ha escrit?
  3. Quan?
  4. Es pot esborrar?
  5. L'estructura de tots els articles és la mateixa?

Cercant vaig descobrir el següent:

 Es pot modificar informació al moment i si vols rebre informació sobre una pàgina concreta que t'interessa només has d'anar a la llista de seguiment , seleccionar la pàgina que vols seguir i t'envien la llista de les últimes notícies i modificacions. Hi ha bibliotecaris (persones que són usuaris ja fa temps i ha estat votat pels wikipedistes per poder publicar informació en un article de la Viquipèdia) que creen una pàgina on posa 'discussió' i es comenta el que no els sembla bé sobre l'informació penjada.Quan busquem un tema a Viquipèdia no en tots els temes i ha els mateixos idiomes ja que això depèn de l'interès,perquè no a tot arreu hi ha el mateix interès, per tant, podem dir que depèn de la persona que escriu.
El més curiós potser és si la informació que hi ha penjada és fiable. Bé dons,es pot saber per les cites.Per exemple, Catalunya és un país,això surt de l'enciclopèdia catalana.És a dir,per fer creïble el nostre discurs hem de posar d'on prové l'informació i els autors que hi escriuen treuen l'informació de llibres de persones reconegudes. Per saber qui és l'autor d'un article concret només cal anar a 'mostra l'histoial' i després baixar fins a trobar 'primeres' i on posa 500 hi trobarem l'autor tot i que cal dir que no és només un sinó que són varis ja que com he dit al principi la Viquipèdia és una comunitat d'usuaris!



Anteriorment vam aprendre el que és un wiki i el seu ús en l'educació. La Viquipèdia, és la versió catalana del projecte  http://www.wikipedia.org. Per poder-hi participar s'ha de tenir molt present algunes coses:

ELS CINC PILARS 

  • La Viquipèdia és una enciclopèdia, és a dir, incorpora elements de les enciclopèdies generals i especialitzades.
  • Cerca el punt de vista neutral
  • La Viquipèdia és de contingut 'lliure'
  • Segueix unes normes d'etiqueta
  • La Viquipèdia no té normes inamovibles



QUÈ NO ÉS LA VIQUIPÈDIA?

Estil i format


  • La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper


Contingut


  • La Viquipèdia no és un diccionari
  • La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals
  • La Viquipèdia no és una plataforma de promoció
  • La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers
  • La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals
  • La Viquipèdia no és un directori
  • La Viquipèdia no és un manual ni una guia
  • La Viquipèdia no és una col.lecció indiscriminada d'informació
Comunitat

  • La Viquipèdia no és una anarquia
  • La Viquipèdia no és una democràcia
  • La Viquipèdia no és una burocràcia
  • La Viquipèdia no és un camp de batalla


A continuació us deixo un enllaç amb el llibre d'estil on podreu llegir els passos per modificar i escriure textos de la Viquipèdia.

I per a qui dubti de la seva fiabilitat que faci un  cop d'ull en aquest link:  http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html

Per últim he de dir, que com sempre, després d'haver après una eina nova faig alguna activitat. En aquest cas, el professor de GTIC ens va encarregar que modifiquéssim una pàgina de la wikipèdia i jo he modificat la pàgina que parla del 'Joc'. Aquí us deixo el link on podreu veure que he inclòs la part dels 'avantatges i desavantatges dels videojocs'. 


Pàgines web visitades:

http://ca.wikipedia.org/llibre d'estil
http://ca.wikipedia.org/ allò que la Viquipèdia no és
http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P
http://www.wikipedia.org/
http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html













dimarts, 11 de desembre del 2012

Treball modular

A música i plàstica hem hagut d'elaborar un treball que consistia en realitzar una escultura o qualsevol obra plàstica amb materials i a la vegada produir sons de la manera que volguéssim i tot això gravat en vídeo.El meu grup estava format per ; la Marta Lòpez,l'Alba Linares,la Meritxell Balsach i l'Alba Haynes (jo).

Ens vam centrar en les capses, ja que volíem representar les emocions com la claustrofobia i de mica en mica, la sensació de llibertat quan anàvem descobrint els diferents indrets, que per diversos motius ens aporten aquesta sensació.

Pel que fa a la narració del tema
Primer de tot s’observa un mur format per capses, que representa la sensació de claustrofobia, que té una persona en la foscor i al estar tancat. Per les petites escletxes de les capses, es veuen petits fils de llum, com si aquesta volgués sortir. Una ombra encuriosida es fixa en aquella llum i va cap a ella i, amb delicadesa comença a enretirar una de les capses. De sobte, es comença a escoltar un so i a partir de la  intriga generada, l’ombra enretira del tot la capsa fins a descobrir una imatge que representa l’estació de Londres i on el so se sent amb més força.

Aquesta imatge de l’estació de Westminster de Londres, l’hem escollit pel fet que és una estació de metro i ens pot portar a molts indrets, que nosaltres hem decidit lliurament.


Desprès de veure aquella imatge, i la llum que ha il·luminat la pared, l’ombra vol descobrir que s’amaga darrere les altre caixes.
De sobte, sent un altre so darrere d’una altre capsa i decideix apropar-se a ella i la enretira, al seu darrere s’hi amaga l’Empire State on s’hi escolta una forta ràfega de vent.

Desprès de retirar les dues primeres caixes, darrere de la tercera s’escolta el piular dels ocells i descobrim un bosc frondós i verd, per el qual podem passejar tranquil·lament i on ens podem sentir com nosaltres mateixos.

Seguidament, després que la llum il·luminés de nou la paret, hem sigut transportats als anys 30 a la ciutat de Nova York, amb els obrers de l’Empire State. Aquests obrers es troben en el seu temps de descans on poden deixar volar la seves ments, mentre la ciutat de Nova York viu atrafegada sota els seus peus. Avancem en el temps i tornem a l’actualitat, dins la sala fosca on comença a visualitzar-se petits rajos de llum a través dels forats que han deixat les caixes extretes anteriorment.

L’ombra, vol seguir descobrint, i enretira una altre caixa que la porta al món de la cultura popular catalana, on es veu un grup d’aficionats formant un castell que els enlaira cap a la seva pròpia felicitat produint així una sensació de llibertat.

Finalment, amb l’extracció de l’última caixa ens traslladem a l’actual Alemanya, concretament a Berlín, on es troba el mur commemoratiu,  conseqüència del mur creat per  la dictadura de Hitler, que separava les dues Alemanyes.  Avui en dia, si viatges a  Berlín, només veient els dibuixos i inscripcions que hi ha en el mur, pots sentir la frustració i patiment que van sentir aquella gent i desprès l’alegria de poder retrobar-se amb els seus familiars un cop el mur és va començar de destruir, i també una alliberació de l’opressió de la dictadura.  

I finalment s’observa un flaix de llum blanca que representa la destrucció total del mur de caixes, la llibertat que sent l’ombra al ser lliure per poder anar on vulgui i viure lliurement, i que mostra així el camí cap a la llibertat.


Relacionat amb els sons,pel que fa a Londres, hem relacionat una sèrie de sons que fan referència a una ciutat, com són; el murmuri de la gent que camina, persones parlant pel mòbil i un soroll amb el qual volem representar l’arribada del metro. D’aquesta manera, volem transmetre la sensació que s’experimenta quan s’està en una ciutat.

Per fer aquest so hem arrastrat caixes.


Pel que fa a la primera imatge de l’Empire State, hem volgut representar el vent que s’escolta a una alçada elevada,i per fer-ho hem elaborat una barreja entre xiular i bufar. Aquest so l’hem volgut posar per representar la llibertat de poder contemplar-ho tot a vista d’ocell.

La següent imatge, on s’aprecia un bosc tranquil, hem elaborat una seqüència amb sons de diferents ocells i el moviment de les ales quan les estiren. Em elaborat aquests sons perquè quan vam veure la imatge ens va transmetre pau i tranquil·litat i ganes de ser en aquell indret i, com que és un bosc, hem volgut representar el so dels ocells que hi habiten, i que es desplacen amb les seves ales, anant així on volen i sent lliures podent volar i estar-se al lloc que més els agrada.
El so que correspon a la segona imatge de l’Empire State, on s’observen els obrers, és l’elaboració d’una melodia amb; bolígrafs, llapis, un pot de vidre, una peça de fusta, paper d’alumini, una grapadora i un xiulet. Contraposem la imatge de l’estona de descans dels obrers, amb una cançó que representa el treball, perquè en aquesta estona de descans poden parlar amb els companys, allunyar-se per uns moments de la realitat i deixar volar les seves ments. I com que eren els constructors de l’Empire State creiem que era adient posar els sons que es poden escoltar en un procés de construcció.

Finalment per representar el mur de Berlín i la imatge final del nostre vídeo, hi hem inclòs el so que produeix una caixa quan pica contra el terra. Vam decidir incloure aquest so estrident per representar el final del patiment i la llibertat per retrobar els familiars que havien quedat atrapats a l’altre cantó del mur.



Racó de música



RACÓ DE MÚSICA


Com podeu veure aquest és el nostre grup Marta López, Alba Linares, Miriam del Moral, Xenia Ferrer, Àlex Guerrero. El treball consistia en crear un racó de música, explicar quins eren els nostres objectius, per a qui anava dirigit i quins elements el formaven.

El nostre racó de música va destinat per infants d’entre 1 i 2 anys. El tema d’aquest racó, són les quatre estacions. En aquest trimestre, a l’aula de música hem treballat a Vivaldi i la cançó de les quatre estacions. Per reforçar les estacions de l’any, ens hem après cançons populars que parlen de les quatre estacions.

El nostre objectiu ha sigut; fer arribar la música als nens més petits d’una manera diferent i que els infants puguin explorar i experimentar tot l’espai al seu ritme, sent així un espai lliure on els nens hi van quan volen.

Els materials que podem trobar en aquest racó són; 

  • Els sonalls de diferents tonalitats (més greus i més agudes) que són característiques que hem treballat a classe. 
  • Un mòbil que està construït amb CDs que amb la influència de la llum brillen i creen formes a la paret, a sota de cada CDs hi ha penjada una nota, aquestes són la negra, blanca i corxera, la nostra intenció és què els infants comencin a relacionar-les amb les formes de les notes musicals
  • L’altre mòbil esta compost per quatre iogurts buits, dins de cada iogurt, hi ha un pal de fusta, d’aquesta manera adoptan la forma de campana i poden fer sons amb ells. Amb aquest mòbil volem que el nen descobreixi nous sons i que investigui, donant-li la possibilitat de que ell sigui el creador de la música.
  • També hem gravat un CD que conté totes les cançons treballades a classe, en ell està la cançó original i una gravada per els nens i nenes de la classe. Hem pensat en col·locar-hi la cançó original perquè si volen, els nens poden sentir la cançó quan vulguin i cantar-la, el fet de col·locat també la gravació, és perquè els nens puguin sentir-se cantar i puguin veure la diferencia de veu junt amb la lletra original.
La veritat és que hem pogut gaudir d'una bona estona elaborant els materials, i posant en comú les diferents idees ha fet que tinguessim altres punts de vista i noves idees.
Aquí us deixo la foto del grup!






Foto del grup



















dilluns, 10 de desembre del 2012

Poema



Bon dia bloggers,
Avui us deixo l'última activitat realitzada a l'assignatura de COED , es tracta d'escollir un poema, aprendre'l de memòria i recitar-lo a classe. L'autor del meu poema és Francisco de Quevedo que fou un escriptor espanyol del segle d'Or i és un dels autors més destacats de l'história de la literatura espanyola i especialment conegut per la seva obra poètica. Aquí us deixo el poema!



A UNA NARIZ


Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un peje espada muy barbado.

Era un reloj de sol mal encarado,
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.

Érase un espolón de una galera,
érase una pirámide de Egipto,
las doce Tribus de narices era.

Érase un naricísimo infinito,
muchísimo nariz, nariz tan fiera
que en la cara de Anás fuera delito.




Pàgines web visitades: 




dilluns, 3 de desembre del 2012

Els fluxogrames

A continuació, us explicaré el que són els fluxogrames.

Un fluxograma és una eina que serveix per indicar així com els passos que s'han de realitzar per realitzar una tasca.Tot  i que la seva utilització prové del món d'informàtica, actualment són molt utilitzats en altres àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:



  1. Per planificar tasques pròpies amb el desemvolupament de la tasca professional.Per exemple per presentar el procés de creuar un semàfor.
  2. Ensenyar als alumnes a utilitzar aquesta eina pel fet que és una eina molt factible per a solucionar problemes,organitzar,planificar,compliment de normes i estructures..

Per fer-ho més fàcil podríem dir que els fluxogrames serveixen per indicar així com els passos que s'han de realitzar per realitzar una tasca.


Els fluxogrames tenen aquesta simbologia:






Fent referència a l'exemple esmentat abans, els passos per creuar un semàfor serien aquests:

















Pàgines web visitadeshttp://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html

Els mapes conceptuals

El mapa mental és una eina que ens permet organitzar i estructurar el nostre pensament, facilitant-nos així la nostra capacitat d'expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts d'una manera gràfica. Aquestes idees estan unides per un connector que sol ser un verb.




Perquè us en pogueu fer una idea o per si ho voleu provar, hi ha un programa gratuït 'Cmap Tools' a través d'aquest programa podreu realitzar un mapa conceptual. Nosaltres en va realitzar un a classe a partir d'un text.

El dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria,ella fa el dinar per a tots i aquest consisteix en una escudella,un plat de carn i també neules i torrons de postres.Com que l'àvia ja és gran,normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any, ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que, viuen a New York. Com sempre en arribar  als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu menys la seva mare que pensa el que costa el dentista.


La meva germana, la Maria també ve al dinar,i aquest any hi fa amb el seu fill, en Ramon,que no menja ni escudella ni carns ja que encara té  3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia, i acaba  sempre  a la mateixa hora, a les cinc de la tarda.


El resultat final del mapa va ser el següent:









Pàgines web visitadeshttp://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes_19.html

El bon comunicador

                              DESCRIPCIÓ


Les darreres classes de Coed estem exposant les descripcions d'alguna persona de la classe. Personalment, he escollit a la Meritxell Balsach ja que des del primer dia que ens vam veure hem connectat molt bé!


La vaig conèixer fa poc, però si hagués de dir com és, m’atreviria a dir tot això:

En primer lloc, és una noieta que li encanten els animals; jugar amb ells i cuidar-los, la qual cosa em fa pensar que és carinyosa i amigable. També, és amable i m’encanta perquè quan arribo tard em guarda lloc a classe. 
Podria dir que és una mica tímida, però també decisiva i si ha de de fer quelcom, tot i que li costa ho fa. Atenta també pot ser un adjectiu que forma part d’ella, no només a classe sinó també amb les persones.
Pel que vaig veure al facebook, és molt marxosa i mai para quieta. És a dir, allà on hi ha festa sempre que pot, estic segura que s’hi apunta. Al contrari de mi, li agrada molt el futbol. 
A més a més, és propera i això em dona tranquil.litat i ganes d’explicar-li coses. El que em va fer molta gràcia és que també és una fan de l’orxata com jo. M’agradaria destacar també el seu riure natural que algunes vegades t’acaba contagiant.
 A part de tot el que he dit fins ara, hi podria afegir que és una persona creativa i artística, ja que quan vam fer el treball de Land art a plàstica, va saber donar-li una pinzellada de color i gràcia. Té el cabell  i els ulls com el xocolata; marró. És presumida i sempre porta polseres o penjolls. 

En definitiva, sabeu de qui parlo?

Identitat i Territori

                    D'això es tracta


Per a l'avauació de Gtic i Coed, havíem de realitzar una exposició 'Identitat i Territori' on ens havíem d'identificar en un lloc concret i a partir d'aquí explicar com som.
La Txell i jo hem aprofitat la oportunitat d'haver de realitzar una exposició  oral per transmetre el que significa per a nosaltres la dansa. Ens vam basar en la pel.licula de Billy Elliot ja que per a nosaltres ballar es tracta d'això de sentir-ho, viure-ho.És el nostre moment per deixar-nos portar.Pel que fa a mi,vaig explicar com la dansa em va ajudar a superar la meva timidesa, va ser simplement el fet de començar a obrir-me socialment el que va fer que agafés seguretat amb mi mateixa i a l'hora de ballar es va notar que mia en mia ja no era la mateixa Alba d'abans.
A part d'això, a dalt de l'escenari no tenia vergonya,em sentia lliure i ho disfrutava. Per finalitzar m'agradaria recalcar que el ballet a causa d'haver de treballar en grup, totes les anegdotes que hem viscut i vivim m'han fet créixer i per a mi ha sigut com una teràpia.M'agradaria també recordar que la Txell i jo vam fer un recull dels valors més importants que hem anat adquirint a través de la dansa; Amistat, seguretat,felicitat i respecte.

A continuació us deixo el power point, desitjo que el disfruteu!









dimecres, 21 de novembre del 2012

Creative commons

Un dels últims dies de GTIC vam tractar el tema de privacitat d'imatges, vídeos etc.
D'això cal dir que no tot el que està penjat a internet ho podem copiar/robar ja que es podria considerar il.legal. Quan l'autor permet que es pugui copiar el seu document, es fa una llicència creative commons.

Què és això?
Una llicència creative commons és una organització creada per promoure l'accés a la cultura i flexibilitzar l'ús de propietat de les lleis intel.lectuals.

Bé dons sota la llicència de Creative Commons la teva obra pot oferir uns drets a terceres persones en determinades condicions:



No es pot transformar l'obra


Es pot explotar l'obra però s'ha de reconèixer l'autoria


Es pot explotar l'obra però no es pot comercialitzar amb ella.


Es pot transformar i crear una obra derivada sempre i quan mantingui la mateixa llicència quan sigui divulgada.



Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar sis llicències que són les següents:



Reconeixement (by) : Es permet qualsevol explotació de l'obra incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals està permesa sense cap restricció.


Reconeixement-NoComercial (by): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial.


Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada (by-nc-nd ): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació de d'obres derivades.


Reconeixement-NoComercial-Compartirlgual (by-nc-sa): No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.


Reconeixement-Compartirlgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual  a la que regula l'obra original.



Reconeixement-SenseObraDerivada(by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.





Obtenció de la llicència:

Un cop feta l'elecció tindreu la llicència adient per a la vostra obra expressada de tres formes:

Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat.
Digital Code: El codi digital, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.



Pàgines web utilitzades:

Bé això és tot! Per poder crear la vostre llicència de Creative Commons en les vostres obres aquí teniu l'enllaç: http://creativecommons.org/choose/

Espero que us serveixi!!!!