Ens vam centrar en les capses, ja que volíem representar les emocions com la claustrofobia i de mica en mica, la sensació de llibertat quan anàvem descobrint els diferents indrets, que per diversos motius ens aporten aquesta sensació.
Pel que fa a la narració del tema
Primer de tot s’observa un mur format per capses, que representa la sensació de claustrofobia, que té una persona en la foscor i al estar tancat. Per les petites escletxes de les capses, es veuen petits fils de llum, com si aquesta volgués sortir. Una ombra encuriosida es fixa en aquella llum i va cap a ella i, amb delicadesa comença a enretirar una de les capses. De sobte, es comença a escoltar un so i a partir de la intriga generada, l’ombra enretira del tot la capsa fins a descobrir una imatge que representa l’estació de Londres i on el so se sent amb més força.
Aquesta imatge de l’estació de Westminster de Londres, l’hem escollit pel fet que és una estació de metro i ens pot portar a molts indrets, que nosaltres hem decidit lliurament.
Desprès de veure aquella imatge, i la llum que ha il·luminat la pared, l’ombra vol descobrir que s’amaga darrere les altre caixes.
De sobte, sent un altre so darrere d’una altre capsa i decideix apropar-se a ella i la enretira, al seu darrere s’hi amaga l’Empire State on s’hi escolta una forta ràfega de vent.
Desprès de retirar les dues primeres caixes, darrere de la tercera s’escolta el piular dels ocells i descobrim un bosc frondós i verd, per el qual podem passejar tranquil·lament i on ens podem sentir com nosaltres mateixos.
Seguidament, després que la llum il·luminés de nou la paret, hem sigut transportats als anys 30 a la ciutat de Nova York, amb els obrers de l’Empire State. Aquests obrers es troben en el seu temps de descans on poden deixar volar la seves ments, mentre la ciutat de Nova York viu atrafegada sota els seus peus. Avancem en el temps i tornem a l’actualitat, dins la sala fosca on comença a visualitzar-se petits rajos de llum a través dels forats que han deixat les caixes extretes anteriorment.
L’ombra, vol seguir descobrint, i enretira una altre caixa que la porta al món de la cultura popular catalana, on es veu un grup d’aficionats formant un castell que els enlaira cap a la seva pròpia felicitat produint així una sensació de llibertat.
Finalment, amb l’extracció de l’última caixa ens traslladem a l’actual Alemanya, concretament a Berlín, on es troba el mur commemoratiu, conseqüència del mur creat per la dictadura de Hitler, que separava les dues Alemanyes. Avui en dia, si viatges a Berlín, només veient els dibuixos i inscripcions que hi ha en el mur, pots sentir la frustració i patiment que van sentir aquella gent i desprès l’alegria de poder retrobar-se amb els seus familiars un cop el mur és va començar de destruir, i també una alliberació de l’opressió de la dictadura.
I finalment s’observa un flaix de llum blanca que representa la destrucció total del mur de caixes, la llibertat que sent l’ombra al ser lliure per poder anar on vulgui i viure lliurement, i que mostra així el camí cap a la llibertat.
Relacionat amb els sons,pel que fa a Londres, hem relacionat una sèrie de sons que fan referència a una ciutat, com són; el murmuri de la gent que camina, persones parlant pel mòbil i un soroll amb el qual volem representar l’arribada del metro. D’aquesta manera, volem transmetre la sensació que s’experimenta quan s’està en una ciutat.
Per fer aquest so hem arrastrat caixes.
Pel que fa a la primera imatge de l’Empire State, hem volgut representar el vent que s’escolta a una alçada elevada,i per fer-ho hem elaborat una barreja entre xiular i bufar. Aquest so l’hem volgut posar per representar la llibertat de poder contemplar-ho tot a vista d’ocell.
La següent imatge, on s’aprecia un bosc tranquil, hem elaborat una seqüència amb sons de diferents ocells i el moviment de les ales quan les estiren. Em elaborat aquests sons perquè quan vam veure la imatge ens va transmetre pau i tranquil·litat i ganes de ser en aquell indret i, com que és un bosc, hem volgut representar el so dels ocells que hi habiten, i que es desplacen amb les seves ales, anant així on volen i sent lliures podent volar i estar-se al lloc que més els agrada.
El so que correspon a la segona imatge de l’Empire State, on s’observen els obrers, és l’elaboració d’una melodia amb; bolígrafs, llapis, un pot de vidre, una peça de fusta, paper d’alumini, una grapadora i un xiulet. Contraposem la imatge de l’estona de descans dels obrers, amb una cançó que representa el treball, perquè en aquesta estona de descans poden parlar amb els companys, allunyar-se per uns moments de la realitat i deixar volar les seves ments. I com que eren els constructors de l’Empire State creiem que era adient posar els sons que es poden escoltar en un procés de construcció.
Finalment per representar el mur de Berlín i la imatge final del nostre vídeo, hi hem inclòs el so que produeix una caixa quan pica contra el terra. Vam decidir incloure aquest so estrident per representar el final del patiment i la llibertat per retrobar els familiars que havien quedat atrapats a l’altre cantó del mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada